La seva sang, rosada, es movia amb delit. El seu cos es cenyia a una pell feta de vidre. I mentre la seva olor s'enlairava entre la nit ell ballava, a un pas lent, sota el llençol de la lluna. Insinuant, amb una precisió dolça, l'olor de les seves arrels, el gust de la vinya on va néixer. I recorda, ara que cinc dits abraçen el seu destí, com plovien rajos de sol en aquell agost de verema. Va ser en un estiu calorós quan, mentre els ocells volaven del seu niu, cada raïm d'aquells ceps viatjarien cap al celler. Envellint, contemplant el pas del temps entre parets fetes de silencis; entre botes que, sense tenir massa pressa, bressolarien la qualitat de l'experiència. I és ara, en aquesta nit, quan se'n fa creus de com passen els anys. Entre rialles i complicitats, es submergeix en una copa. La seva essència s'esfuma lentament entre paladars. I se n'adona, en aquest darrer instant, com n'és de fugaç la vida.
Primer premi al concurs de microrelats referents al món del vi, impulsat per la biblioteca Terra Baixa.
